Feliç Any Nou a tothom!!!

La Juventut Socialista us vol felicitar aquest any 2008 que ja arriba i esperar que sigui per a tots un any collonut i ple de bons moments. Ja deixem aquest últim anyet que per bé o malament ja acaba i ara el que toca es mirar al futur.

Bueno, a tota la gent: Felicitat i alegria. I que celebreu amb molt de cachondeo aquest acomiadament d'any que tenim més que merescut!!!!!

Y para este 2008 que no falte el consejo que nos ofrecen estos desconocidos ni el que nos ofreció otro algo más popular: "Acaso te he disho que kiero que me digas la cantidad de kubatas qui mi via bebé".



Força i Socialisme

Les Corts, part activa del debat sobre vivenda.

Les Corts va comptar amb set delegats per a l'Assemblea Nacional del PSC a Girona, dos d'ells de les Juventuts, l'Àlex, la Maite (Habitatge), el Pepe, la Rosa Mª (Infraestructures), l'Ana, el Jordi i la Teresa (Convivència); els quals van treballar en una sèrie d'esmenes per a la ponència que es van defensar a les diferents comisions.
Va destacar el treball fet en Habitatge, on es van fer una serie de propostes arriscades que no es van arribar a aprovar pel seu grau de radicalisme, i encara que comptàvem amb el suport d'altres agrupacions no les vàrem voler fer votar en comissió per no comptar amb el suport dels membres de la Mesa.
Les nostres propostes volien obrir un debat en el tema de la vivenda sobre si es necessària una intervenció més elevada en matèria económica per part de les diferents administracions, per aixó vam veure molt neccesari parlar d'una especulació a nivell social ja que considerem que el preu de l'habitatge està imposat, conscient o inconscientment per la pròpia població que es nega a veure en molts casos l'inici i la falta de final del problema econòmic. I per aixó vam reclamar lleis excepcionals per a moments excepcionals:
· "Polítiques de col·laboració amb ajuntaments i districtes per calificar el preu del metre quadrat màxim en vivendes ja construides fa més de 20 anys. Per l’avaluació es situará un preu per zona i situació i s’afegiràn incentius segons les qualitats positives de la vivenda (estat de la finca i de l’habitatge, il·luminació, reformes produïdes, superficie de les habitacions, qualiat instal·lacions…)
· També vam voler insistir en matèria de dignitat que una vivenda de fins a dos habitacions és la idònia per a una persona. I per tant s'ha d'ajustar el preu a un sol sou.
· En materia de successions no es van aprovar les nostres esmenes ja que ara mateix està en via parlamentaria la pròpia llei. Però des d'aquí vam demanar la supressió de l'impost quan s'heredi la residencia principal on es viu, encara que es tinguin altres vivendes pròpies; per la dificultat de fer aquest pagament.

Desde les Corts continuarem lluitant pel dret a l'habitatge i defensant les propostes que es facin a nivell d'intervenció, que en molts casos considerem necessari la seva ampliació.

A la foto i d'esquerra a dreta: l'Àlex (JSC), l'Ana, la Teresa, el Pepe, la Rosa Mª, el Jordi (JSC) i la Maite.

La JSC - Les Corts formem nova executiva

Aquest dimecres 21 ens vàrem reunir els joves socialistes cortsencs en Assemblea extraoridinària per a formar nova executiva. Es va disoldre l'anterior amb balanç positiu però crític per una falta d'activitat general amb la que es va trobar l'executiva, que va fer un esforç considerable per treure endevant projectes com la festa Major.
La nova executiva, votada per unanimitat, queda formada d'aquesta manera:

Primer Secretari: Álex López Maroto
Secretari d'Organització: Paco García Pérez
Secretari de Política Municipal: Jordi Vàzquez Acosta
Secretari d'Internacional i educacional: Roger García
Secretari de Cultura: Miquel Fernández
Secretari de Formació i Laboral: David González
Com a vocals queden el Javi López, l'Albert Cobacho i en Rodolfo.

Juan Negrín. Gran socialista i gran exposició

Recomenem la visita a l'exposició sobre Juan Negrín que hi ha al Museu d'Historia de la Ciutat. Ràpid, que acaba aquest diumenge, es gràtis i val la pena véure-la!
L'exposició es divideix en dues parts, una part explicativa amb un documental sincerament molt interessant (el van donar per la TV2 fa poc per això) i una part documental amb fotos, imatges, discursos, cartells, retalls de premsa i diversos texts sobre la Guerra, rèpliques d'avions i diverses armes del bàndol republicà. Li posem un excelent. Ha augmentat molt el nivell en comparació a altres exposicions com va ser la de la II República espanyola, que resultà bastant decepcionant.
Juan Negrín, persona fonamental de la República, i molt en especial de la Guerra és un gran desconegut dels nostres dies. Va ser el segón president de Govern socialista de la història d’Espanya i el president que va encarar la major part de la Guerra Civil, quedant per la història com posiblement la figura més polèmica d’aquells anys.
Socialista moderat, demócrata i patriota, va representar la força i la dignitat republicana en els moments més difícils. Seu és el lema “Resistir es vencer”, posat en marxa quan es perd Terol i es veu clarament que la República no té cap possibilitat de victòria. Trencant amb la visió revolucionària de Largo Caballero va aconseguir que el PSOE no fos absorvit pel Partit Comunista com va succeir amb les juventuts i garanteix una majoria socialista en els diferents governs. Posarà fi a la revolució en la zona republicana i acabarà de formar un exercit popular disciplinat acabant amb les milicies. Intentarà un pla de 13 punts per intentar arribar a un acord amb l'exèrcit de Franco, qui no ho acceptarà.
Aguantarà fins al final de la guerra i acabarà la seva vida en un molt injust triple exili: Tant per part dels enemics, com dels amics, com de la història i la memòria d’Espanya.

Negrín, sempre en el record!

"... Debo decir, en honor a la verdad, que no podía haberlo hecho mejor. No tenía nada que reprocharse, salvo a lo mejor el haber dejado a su corazón quemar su vida ardiente, todavía corta y, para nosotros, tan necesaria."

Vicent Auriol, Ministro francés

"... Siento su muerte, en la certeza de que España lo honrará un día no lejano como a uno de sus mejores hijos."
	Pietro Nenni, vicepresidente de la República de Italia

Per a saber més:
"Negrín, la República en Guerra" llibre de Ricardo Miralles
"Juan Negrín, Resistir es vencer" documental del SECC.

La Renda Bàsica com a projecte social

La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de ple dret o resident a la societat, independentment de si té un treball remunerat, sense prendre en consideració quines poden ser les seves fonts de renda i al marge de consideracions tals com l’estat civil o el model familiar. Per les seves característiques la renda bàsica és formalment laica, incondicional i universal. La proposta teòrica neix als anys 80 de la idea “d’assignació universal” de Philippe Van Parijs.

Aquesta possible eina institucional ha agafat certa embranzida i notorietat pública (1) al nostre país en els últims anys i és probablement un dels projectes més important, senzill i efectiu que té l’esquerra mundial sobre la taula per solucionar l’històric problema de la pobresa. Aquest mecanisme permetria sustentar un sistema de garantia d’ingrés, i donar un pas endavant en el sistema de prestacions assistencials tradicional de l’Estat del Benestar contemporani.

La Renda Bàsica en l’àmbit econòmic seria una eina molt eficaç per la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Cal recordar que les xifres oficials (2) situant en un 20% la població espanyol per sota del llindar de la pobresa. Donar un ingrés mínim per part de l’Estat permetria garantir el mínim de dignitat a la vida. I el que és molt destacable, la Renda Bàsica és un mecanisme preventiu a diferencia del sistema assistencial clàssic. Altres avantatges front les prestacions clàssiques són l’eliminació de l’estigmatització social i en l’àmbit econòmic el trencament del denominat cercle de la pobresa. Tanmateix protegiria a grans grups d’alta vulnerabilitat: els treballadors assalariats, els joves amb contractes precaris i el gran grup format per les dones.

Però són igualment importants les seves conseqüències en l’àmbit social. Les immenses desproporcions de capital conformen immenses asimetries de poder. Per això, la Renda Bàsica permetria l’enfortiment de la posició de les classes populars. Sense dubte, la capacitat de negociació de la majoria de la població es veuria ampliada i en definitiva es veuria reforçada la societat civil i la democràcia.

Diferents estudis en el marc de Catalunya (3) detallen que és una proposta tècnica i econòmicament viable. Evidentment hauria de comportar importants reformes del nostre sistema fiscal que permetessin la seva implantació. La principal proposta gira entorn la reorientació del Impost de la Renda de les Persones Físiques.

La importància de la instauració de la Renda Bàsica es remet als greus problemes de pobresa i el debilitament dels equilibris socials que transcendeixen a nivell global. El moviment socialista no pot quedar-ne al marge d’aquesta discussió i ha d’encapçalar, tant a nivell pràctic com teòric, aquesta interessant iniciativa social.

(1) Al maig del 2002 el plenari del Parlament de Catalunya va discutir una proposta de llei sobre la Renda Bàsica presentada per ERC-ICV; a finals de 2003 en el programa del tripartit (Pacte del Tinell) que ara governa la Generalitat de Catalunya, es recollia en l’apartat 5.5: “Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva”; el 24 de gener de 2005 ERC va presentar al Parlament espanyol un projecte de llei retocat, però en essència el mateix que el debatut al Parlament català el maig de 2002. Finalment el passat mes d’Octubre en el Congrés dels diputats es van debatre dues proposicions de llei sobre la inserció d’una Renda Bàsica de Ciutadania a proposta de ICV-IU i ERC, les propostes van decaure amb l’abstenció del PSOE.

(2) Estudio descriptivo de la pobreza en España, Instituto Nacional de Estadística, 2004.
(3) Red Renta Básica: http://www.nodo50.org/redrentabasica/index.php

El Gobierno da la cara

Zapatero visitó ayer la zona afectada por las obras del AVE en Hospitalet. Y tras ver el asunto en primera persona y hablar cordialmente con los vecinos Zapatero asumió "personalmente" la "responsabilidad" de los "errores". Sorprende y extraña oir estas palabras saliendo juntas y seguidas de la boca de un presidente del Gobierno, pero así es, aunque no estemos muy acostumbrados después de haber tenido por los altares a Aznar. Asumir el mea culpa no suele ser fácil para los políticos porque supone reconocer que algo no se ha hecho bien. Y aunque evidentemente no toda la culpa de lo sucedido estos días sea de este Gobierno, pues la situación se arrastra de largo, Zapatero la ha asumido como propia exclusivamente. No se si ésto será talante pero creo sinceramente que con este comportamiento está dando una lección a algunos.
Y es que el Gobierno da la cara y está al lado de los ciudadanos, y nadie se lo podrá reprochar. Claro que nos gustaría que la situación no fuera ésta pero las cosas no siempre salen como se esperan, por unas razones o por otras. Y seamos sinceros, estos problemas no vienen a raiz de estos tres últimos años, vienen de mucho más atrás. Recordemos que el AVE del PP iba a llegar a Lleida a 90Km/h, problema ya sufragado. Recordemos las grandes inversiones de CiU y PP: en 4 años (1999-2003) ni un solo tren de cercanías nuevo, tuvo que llegar el Tripartit para éllo. Tuvo que llegar el PSOE al Gobierno para que en un solo año, 2007, se invirtiera lo mismo en infraestructuras en Catalunya que en 4 años de PP.
Al menos ahora de este Gobierno se espera algo. Y es cierto, las cosas no han salido como se prometieron. Pero una cosa está clara: este Gobierno no vive del "ya lo haremos" típico de otros.
Miren por ahí a don Mariano y a Artur Mas criticando que Zapatero fuera en domingo a visitar las obras del AVE y no un lunes. Siempre critica quien menos puede y quien menos ideas da. Todo sea por vilipendiar y tapar el oscuro pasado, actitudes no se si muy patrióticas pero sí típicas de la derecha. ¿Donde estuvieron ellos en el pasado?
Barcelona ha esperado y soportado mucho, demasiado, y es lógico que estemos hartos, pero ahora estamos tocando un horizonte que antes ni soñábamos.

Política con primos

Revilla: "Mi primo, que cuida vacas, está acojonado ante el cambio climático"

Aplausos por favor, bien los merece.
Esta maravillosa frase quedará en lo alto de la providencia tras las irresponsables declaraciones del que pretende gobernar España. Sí, el del primo científico, el que decia que si los científicos "no garantizan ni qué tiempo hará mañana en Sevilla ¿Cómo van a decir lo que va a pasar dentro de 300 años?"
¿Recibirá también aplausos don Mariano por su "desconocimiento" tal y como ya los recibiera Aznar tras sus declaraciones sobre las armas de destrucción masiva en la guerra de Irak?

Que se rompe la cuerda...

Mariano Rajoy, en un nuevo alarde de su particular patriotismo vuelve a poner sobre la mesa el tema de la unidad nacional (ZzzzZzz). Lo bueno y gracioso es que ahora pide el voto de la izquierda y de la conciencia para salvar a la desamparada y débil España de las garras de los malévolos socialistas. Porque viendo que ni el Estatuto de Catalunya, ni el Diálogo con ETA, ni nada han sido capaces de desmembrar España como tanto profetizaban ahora viene Don Mariano, junto a sus sicarios de partido, a destruir las instituciones mientras se proclaman sus mejores defensores.
Es indecente que el principal y casi único culpable de la politización de la Justicia y en especial del Tribunal Constitucional, que ha quedado gracias a sus jugadas rastreras, inservible y desautorizado ante la ciudadanía nos intente dar lecciones de democracia y de diálogo. Y es que tanto creen en la democracia éstos del PP que llevan desde marzo del 2004 intentando ganar en los tribunales y en los despachos lo que les resulta imposible de ganar con los votos y el apoyo ciudadano. Y ya han demostrado que son capaces de utilizar los métodos más rastreros para llevar a cabo sus lunáticos objetivos: Mentir, ocultar, tapar, comprar, chantajear ya son técnicas anticuadas y apartadas, ahora se dedican a destruir instituciones diciendo que las defienden (recordemos los incendios del Reichstag alemán). Pero por favor, no vayamos tan lejos, y no intentemos dar lecciones de historia a estos descendientes de Goebbels, no sea que nos acusen de reescribirla.
Quien juega con fuego acaba quemándose, y Rajoy es ya ceniza. Porque el que confronta territorios, insulta y vilipendia instituciones y partes del Estado, quien se acerca a los sectores más reaccionarios de la sociedad y utiliza los argumentos más exagerados y atronadores acaba perdiendo el crédito de la gente. Y la ciudadanía ya ve que si ésto es lo que se atreven a hacer desde la oposición qué serán capaces de hacer gobernando.

!SerenidaZ por favor!

Nou Webblog de la JSC-Les Corts

Benvinguts a un nou espai de disfusió debat i reflexió de la JSC-Les Corts!