No ha trigat molt en succeïr el que ningú podia imaginar que pogués acabar passant en un sistema com el nostre: Rajoy continua, y ho fa “porque es lo mejor para mi partido, y porque también es lo mejor para España”. Que gran. Ahí amb un par d’ous. Llástima que els ous hagin passat per sobre de l’honor y l’amor personal. Costa arribar a veure el grau de fanatisme d’algú que considera que el millor per al seu partit (i per a si mateix?) sigui el millor per a la Nació. Gran patriotisme demostra aquesta actitut, si senyor. I per a justificar-se es compara amb González i Aznar. Com si pogués comparar una persona que ha tornat a perdre unes eleccions quatre anys després de pasar a l'oposició tenint majoria absoluta...
Aquí a Catalunya ERC ha tornat a protagonitzar una quesitó molt greu. Posar per davant l’interès de partit que l’interès de país. I no és el primer cop que Esquerra actúa d’aquesta manera: ho va fer a Barcelona sortint del govern municipal després de baixar en vots. És la consequència de la simplificació absoluta dels que pensen que es el mateix treballar per al país que cridar “per al país”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario