La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de ple dret o resident a la societat, independentment de si té un treball remunerat, sense prendre en consideració quines poden ser les seves fonts de renda i al marge de consideracions tals com l’estat civil o el model familiar. Per les seves característiques la renda bàsica és formalment laica, incondicional i universal. La proposta teòrica neix als anys 80 de la idea “d’assignació universal” de Philippe Van Parijs.Aquesta possible eina institucional ha agafat certa embranzida i notorietat pública (1) al nostre país en els últims anys i és probablement un dels projectes més important, senzill i efectiu que té l’esquerra mundial sobre la taula per solucionar l’històric problema de la pobresa. Aquest mecanisme permetria sustentar un sistema de garantia d’ingrés, i donar un pas endavant en el sistema de prestacions assistencials tradicional de l’Estat del Benestar contemporani.
La Renda Bàsica en l’àmbit econòmic seria una eina molt eficaç per la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Cal recordar que les xifres oficials (2) situant en un 20% la població espanyol per sota del llindar de la pobresa. Donar un ingrés mínim per part de l’Estat permetria garantir el mínim de dignitat a la vida. I el que és molt destacable, la Renda Bàsica és un mecanisme preventiu a diferencia del sistema assistencial clàssic. Altres avantatges front les prestacions clàssiques són l’eliminació de l’estigmatització social i en l’àmbit econòmic el trencament del denominat cercle de la pobresa. Tanmateix protegiria a grans grups d’alta vulnerabilitat: els treballadors assalariats, els joves amb contractes precaris i el gran grup format per les dones.
Però són igualment importants les seves conseqüències en l’àmbit social. Les immenses desproporcions de capital conformen immenses asimetries de poder. Per això, la Renda Bàsica permetria l’enfortiment de la posició de les classes populars. Sense dubte, la capacitat de negociació de la majoria de la població es veuria ampliada i en definitiva es veuria reforçada la societat civil i la democràcia.
Diferents estudis en el marc de Catalunya (3) detallen que és una proposta tècnica i econòmicament viable. Evidentment hauria de comportar importants reformes del nostre sistema fiscal que permetessin la seva implantació. La principal proposta gira entorn la reorientació del Impost de la Renda de les Persones Físiques.
La importància de la instauració de la Renda Bàsica es remet als greus problemes de pobresa i el debilitament dels equilibris socials que transcendeixen a nivell global. El moviment socialista no pot quedar-ne al marge d’aquesta discussió i ha d’encapçalar, tant a nivell pràctic com teòric, aquesta interessant iniciativa social.
(1) Al maig del 2002 el plenari del Parlament de Catalunya va discutir una proposta de llei sobre la Renda Bàsica presentada per ERC-ICV; a finals de 2003 en el programa del tripartit (Pacte del Tinell) que ara governa la Generalitat de Catalunya, es recollia en l’apartat 5.5: “Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva”; el 24 de gener de 2005 ERC va presentar al Parlament espanyol un projecte de llei retocat, però en essència el mateix que el debatut al Parlament català el maig de 2002. Finalment el passat mes d’Octubre en el Congrés dels diputats es van debatre dues proposicions de llei sobre la inserció d’una Renda Bàsica de Ciutadania a proposta de ICV-IU i ERC, les propostes van decaure amb l’abstenció del PSOE.
(2) Estudio descriptivo de la pobreza en España, Instituto Nacional de Estadística, 2004.
(3) Red Renta Básica: http://www.nodo50.org/redrentabasica/index.php
No hay comentarios:
Publicar un comentario